Baralles de gosos, la tortura com a espectacle

A Xena la trobaren tirada en una cuneta prop d’Alzira, cosida a mossegades, amb enormes perforacions i esquinços per tot el cos. Les ferides que presentava aquesta gossa, Pit-bull americana, dibuixaven una història de sagnant violència.

Només fa una setmana fou trobat en l’Alcúdia una altre ca, Roki, amb nafres de considerable magnitud al coll i a les potes, estrips i dentades. Algunes de les lesions estaven infectades i, pel que sembla, se li havia extirpat intencionadament el xip identificatiu. Ambdós foren, presumptament, utilitzats com a espàrrings per a l’entrenament d’altres animals.

Els darrers anys “s’estan enregistrant molts robatoris de gossos al País Valencià en habitatges particulars” explica la portaveu de Lacua, Dària Ull. Fins i tot, relata la voluntària de la protectora d’Alzira “a una veïna li han arribat a demanar rescat dues vegades per la mateixa mascota. Almenys 800 euros li exigiren i ella els va pagar”.

La crisi i la impunitat amb la qual actuen aquestos delinqüents han accentuat el nombre de baralles il·legals de gossos i també de galls en la comarca de la Ribera, així com el robatori d’animals de companyia per tal d’entrenar els gossos que participen en les baralles. Però malauradament res d’açò és cap novetat al País Valencià.

Pel 2007 les protectores d’animals de Godella i València alertaren de que s’estaven celebrant combats al barri de Natzaret, així com a la zona del Cabanyal i a la Coma. Al 2013 Yolanda Climent, vicepresidenta de la Societat Protectora d’Animals i Plantes de València, confirma que aquestos casos continuen produint-se.

“S’estan enregistrant molts robatoris de gossos al País Valencià en habitatges particulars”, assegura Dària Ull.

“No hi ha xifres, perquè no hi ha denuncies. La por és un factor determinant”. La gent que es dedica a la baralla de gossos és perillosa. És sabut per tothom que hi ha combats d’animals a determinades zones de la capital, i “nosaltres ho sabem perquè ens telefonen per avisar-nos. Però la gent té molta por, i no efectuen la denuncia formalment”.

La gossa havia estat abandonada a una cuneta greument ferida quan una parella va trobar-la a les afores d’Alzira a finals d’abril. Donada la gravetat del cas i la possible organització de baralles clandestines que hi pot haver al darrere, l’Observatori Justícia i Defensa Animal va remetre una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient de València demanant l’obertura d’una investigació per tal que s’aclariren els fets i es determinara l’autoria dels responsables implicats.

“L’animal es recupera de les seues lesions gràcies a les professionals de Natura Veterinaris”, conta Dària, “perquè l’estat en el que va arribar era deplorable. Durant la primera nit no va poder moure ni un múscul, pensaven que no sobreviuria. Estava deshidratada i portava un mocador per tapar les ferides enganxat al coll, molt brut, i una bena a la pota davantera dreta”. Des de la protectora opinen que Xena va escapar, “deixar-la viva significaria deixar proves”. L’ajuda de Sergio en aquest cas també ha estat imprescindible, ell va decidir acollir-la per a cuidar-la i gràcies a ell està pràcticament recuperada.

En operar a Roki i tornar a casa va experimentar una millora immediata. Al seu propietari li’l furtaren al polígon de l’Alcudia, i just “han localitzat a l’autor dels fets aquesta mateixa setmana” explica Manuel Luna, delegat deTarracosBull a València. “Era menor d’edat, tenia 15 anys, pel que va haver d’intervenir la Fiscalia de Menors”.
“Malgrat tot els de Xena i Roki són finals feliços”, matisa Dària. La realitat per a aquestos animals és encara més horrible. Si sobreviuen, els embenen les ferides i de nou els llencen al combat. I ho saben perquè sota les ferides trobaren cucs, i restes de velles dentellades.

L’Alcúdia i Carlet, com Alzira, són dos punts calents si parlem de baralles de gossos i galls. Poca gent sap on i quan es celebren, però tot i això, és públic que “divendres sol ser el dia clau”.

Aquests fets són constitutius d’un delicte de maltractament a animal domèstic, castigat amb fins a 1 any de presó. Així com el pagament de les factures veterinàries i medicaments que siguen necessaris per a la total curació de l’animal. Però no és suficient, Dària i Manuel demanen que intervinga la Policia Nacional o la Guàrdia Civil amb més força per tal d’aturar la tortura d’aquestos animals.

Des de l’Observatori Justícia i Defensa Animal a més consideren que es posa de manifest “la necessitat imperiosa de que amb la futura reforma del Codi penal s’augmenten les penes de privació de llibertat fins als 3 anys per als casos de maltractament animal més greus, l’ingrés i compliment efectiu de la pena de manera que queden equiparats a la resta de països del nostre entorn i deixem de ser un país tolerant amb aquests greus delictes violents que en la major part de les ocasions s’acaben saldant amb el pagament d’una multa”.

*Autor, colectivo Nonada.es