Divendres que ve, el 15 de febrer,
l'asteroide 2012 DA14, un petit astre de tot just 60 metres, viatjarà
per les proximitats de la Terra. En el seu màxim acostament estarà a
menys de 30000 quilòmetres de la superfície terrestre, molt per sota de
l'òrbita dels satèl·lits geoestacionaris.
2012 DA14 va ser descobert pe
l'Observatori Astronòmic de Mallorca des de les seues instal·lacions en
la Serra de la Sagra, la nit del 22 de febrer de 2012. S'ha classificat
com un asteroide NEO tipus Apol·lo, denominació que correspon a astres
que creuen periòdicament l'òrbita de la Terra. Aquesta setmana passarà
tan prop del nostre planeta que la seua òrbita patirà importants
pertorbacions. Observacions precises durant el seu pas seran fonamentals
per a determinar la seua trajectòria en futures aproximacions a la
Terra.
Observar el vol d'aquesta petita roca des de València i voltants no serà una tasca fàcil.
A causa de la seua reduïda grandària, en
cap moment serà visible a ull nu, pel que necessitarem d'alguna ajuda
òptica. A més, en el moment de major proximitat encara no haurà eixit
sobre el nostre horitzó. Encara així, per a qui no es resignen a deixar
passar aquest estrany i fascinant fenomen que ens brinda la natura, anem
a presentar una breu guia per a la seua observació.
L'instrument més adequat per a observar
2012 DA14 són els prismàtics. Un petit telescopi amb gran camp de visió
també ens pot donar un bon resultat, si som capaços de manejar-lo amb
rapidesa i perícia. Necessitarem un horitzó completament net en la
direcció del nord-est i, per descomptat, la major foscor possible. Les
dades que exposem a continuació han estat calculats per a les
coordenades de l'Observatori de la Universitat de València en Aras de
los Olmos, encara que en general poden considerar-se vàlids per a tota
la província de València. (Més avall està la carta per veure-ho des de Barcelona, nota de Pols d'estels.)
El màxim acostament a la Terra es
produirà a les 20:26 hores de temps oficial. En aqueix moment
l'asteroide estarà 20 graus per sota de l'horitzó, i per tant no serà
observable. La seua eixida es produirà mitja hora més tard, a les 20:57,
sempre de temps oficial. En el moment de l'eixida estarà a uns vuit
graus cap al nord geogràfic de Denèbola ( β Leonis), l'estrella en la
cua del Lleó, que també estarà eixint en aqueixos moments.
Uns minuts després, entre les 21:15 i
les 21:25, l'asteroide transitarà pel cúmul de la Cabellera de Berenice.
Per a qui puguen gaudir d'un horitzó lliure i transparent, aquest serà
el millor moment de l'observació. Amb una elevació d'entre 10 i 15 graus
i una magnitud encara inferior a la vuitena, la roca es mourà sobre el
ric i dens camp estel·lar d'aquest cúmul obert, sent encara fàcilment
visible amb els prismàtics.
A les 21:48 podrem de nou trobar amb
facilitat l'asteroide. En aqueix moment estarà a menys d'un grau per
dalt de l'estrella Chara (β Canum Venaticorum), la segona més brillant
de la petita constel·lació dels Gossos de Caça, situada sota l'Óssa
Major. L'objecte estarà llavors a 25 graus sobre l'horitzó, amb una
magnitud de 8.4, encara ben visible amb els prismàtics encara que ja
perdent lluentor de forma apreciable en allunyar-se de la Terra.
Finalment, a les 22:30 de temps oficial,
trobarem a 2012 DA14 travessant la llança del carro de l'Óssa Major,
entre les estrelles Alioth (ε Ursae Majoris), l'última estrella de la
llança, i Megrez (δ Ursae Majoris), la primera del cos del carro. La
magnitud de l'asteroide serà ja de 9.2, començant a ser difícilment
distingible al límit de la potència dels prismàtics. Posteriorment
seguirà el seu camí, cada vegada més lent i feble, entre les
constel·lacions del Drac, l'Óssa Menor i la Girafa, sent ja només
visible amb telescopis de potència mitjana i alta, abans de perdre's
definitivament en l'espai.
Nota de premsa de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Gràfic.: Carta per a l'observació des de València. Com a arxiu adjunt, ací al final, també podeu trobar les cartes d'observació des de Barcelona. Crèdit heavens-above.com
l'article es del blog d'Enric Marco sempre generós quan es tracta de divulgar els seus coneixements, al que incorporem, periòdicament, en Crònica pels seus interessants articles que es poden llegir en el blog pols d'estels.
Sens dubte és un tema a què estem exposats des de l'origen de l'univers. La perillositat depén de la grandària del NEO, este amb 50 metres comença a ser important ja que si xocara amb la capa protectora de la terra, cas poc probable segons els científics, es partiria en mil trossos, creant el caos allà on caigueren. La probabilitat que impacte és d'un cada 2000 anys; esperem que no ens toc. Però estar, estem exposats, és una realitat, per això els investigadors estudien diferents formes de desfer-se, canviar la trajectòria, et
ResponElimina