El petit asteroide que volarà en el cel de València El petit asteroide que volarà en el cel de València
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

El petit asteroide que volarà en el cel de València

Divendres que ve, el 15 de febrer, l'asteroide 2012 DA14, un petit astre de tot just 60 metres, viatjarà per les proximitats de la Terra. En el seu màxim acostament estarà a menys de 30000 quilòmetres de la superfície terrestre, molt per sota de l'òrbita dels satèl·lits geoestacionaris.
2012 DA14 va ser descobert pe l'Observatori Astronòmic de Mallorca des de les seues instal·lacions en la Serra de la Sagra, la nit del 22 de febrer de 2012. S'ha classificat com un asteroide NEO tipus Apol·lo, denominació que correspon a astres que creuen periòdicament l'òrbita de la Terra. Aquesta setmana passarà tan prop del nostre planeta que la seua òrbita patirà importants pertorbacions. Observacions precises durant el seu pas seran fonamentals per a determinar la seua trajectòria en futures aproximacions a la Terra.
Observar el vol d'aquesta petita roca des de València i voltants no serà una tasca fàcil.
A causa de la seua reduïda grandària, en cap moment serà visible a ull nu, pel que necessitarem d'alguna ajuda òptica. A més, en el moment de major proximitat encara no haurà eixit sobre el nostre horitzó. Encara així, per a qui no es resignen a deixar passar aquest estrany i fascinant fenomen que ens brinda la natura, anem a presentar una breu guia per a la seua observació.
L'instrument més adequat per a observar 2012 DA14 són els prismàtics. Un petit telescopi amb gran camp de visió també ens pot donar un bon resultat, si som capaços de manejar-lo amb rapidesa i perícia. Necessitarem un horitzó completament net en la direcció del nord-est i, per descomptat, la major foscor possible. Les dades que exposem a continuació han estat calculats per a les coordenades de l'Observatori de la Universitat de València en Aras de los Olmos, encara que en general poden considerar-se vàlids per a tota la província de València. (Més avall està la carta per veure-ho des de Barcelona, nota de Pols d'estels.)
El màxim acostament a la Terra es produirà a les 20:26 hores de temps oficial. En aqueix moment l'asteroide estarà 20 graus per sota de l'horitzó, i per tant no serà observable. La seua eixida es produirà mitja hora més tard, a les 20:57, sempre de temps oficial. En el moment de l'eixida estarà a uns vuit graus cap al nord geogràfic de Denèbola ( β Leonis), l'estrella en la cua del Lleó, que també estarà eixint en aqueixos moments.
Uns minuts després, entre les 21:15 i les 21:25, l'asteroide transitarà pel cúmul de la Cabellera de Berenice. Per a qui puguen gaudir d'un horitzó lliure i transparent, aquest serà el millor moment de l'observació. Amb una elevació d'entre 10 i 15 graus i una magnitud encara inferior a la vuitena, la roca es mourà sobre el ric i dens camp estel·lar d'aquest cúmul obert, sent encara fàcilment visible amb els prismàtics.
A les 21:48 podrem de nou trobar amb facilitat l'asteroide. En aqueix moment estarà a menys d'un grau per dalt de l'estrella Chara (β Canum Venaticorum), la segona més brillant de la petita constel·lació dels Gossos de Caça, situada sota l'Óssa Major. L'objecte estarà llavors a 25 graus sobre l'horitzó, amb una magnitud de 8.4, encara ben visible amb els prismàtics encara que ja perdent lluentor de forma apreciable en allunyar-se de la Terra.
Finalment, a les 22:30 de temps oficial, trobarem a 2012 DA14 travessant la llança del carro de l'Óssa Major, entre les estrelles Alioth (ε Ursae Majoris), l'última estrella de la llança, i Megrez (δ Ursae Majoris), la primera del cos del carro. La magnitud de l'asteroide serà ja de 9.2, començant a ser difícilment distingible al límit de la potència dels prismàtics. Posteriorment seguirà el seu camí, cada vegada més lent i feble, entre les constel·lacions del Drac, l'Óssa Menor i la Girafa, sent ja només visible amb telescopis de potència mitjana i alta, abans de perdre's definitivament en l'espai.
Nota de premsa de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Gràfic.: Carta per a l'observació des de València. Com a arxiu adjunt, ací al final, també podeu trobar les cartes d'observació des de Barcelona. Crèdit heavens-above.com


l'article es del blog d'Enric Marco sempre generós quan es tracta de divulgar els seus coneixements, al que incorporem,  periòdicament, en Crònica  pels seus interessants articles que es poden llegir en el blog  pols d'estels.    
Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

1 comentari :

  1. Sens dubte és un tema a què estem exposats des de l'origen de l'univers. La perillositat depén de la grandària del NEO, este amb 50 metres comença a ser important ja que si xocara amb la capa protectora de la terra, cas poc probable segons els científics, es partiria en mil trossos, creant el caos allà on caigueren. La probabilitat que impacte és d'un cada 2000 anys; esperem que no ens toc. Però estar, estem exposats, és una realitat, per això els investigadors estudien diferents formes de desfer-se, canviar la trajectòria, et

    ResponElimina

BlueSky Mastodon NotaLegal