Comença l'any 2013 i les revistes científiques presenten els possibles descobriments per a l'any que comença. Com ja faig fer l'any passat us pose els avanços previstos relacionats amb l'astronomia, el canvi climàtic, la física de partícules i l'exploració espacial que presenta la revista Nature en el seu article New year, new science. Fa un any Nature destacava, com a fet científic important, l'arribada del robot Curiosity a Mart i la descoberta de la font del metà marcià. De moment la missió no ha descobert aquest gas a la superfície del cràter Gale.
També parlava del possible descobriment del bosó de Higgs. Sembla que finalment ha estat trobat, encara que cal recollir més informació per acabar-ho de confirmar.
També en febrer els científics russos van arribar finalment a perforar tot el gel per arribar al llac Vostok a l'Antàrtida.
Finalment també s'ha aconseguit fer arribar material a l'Estació Espacial Internacional amb una nau de transport privada, la nau Dragon de l'empresaSpaceX.
Us deixe les previsions per a aquest any que comença. Evidentment alguns descobriments que ens sorprendran no estan aquí detallats. La ciència i els que s'hi dediquen, si no els deixen sense diners, sempre ens podran sorprendre.
Avaluació del canvi climàtic
El cinquè informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, la primera actualització des de 2007, es presentarà parcialment el mes de setembre. Seran les conclusions del Grup de Treball I, que resumeix la ciència bàsica de l'escalfament global.
Cometes replendents
Una de les imatges més impressionants de l'any podria ser la del cometa ISON, descobert el 21 setembre passat pels astrònoms aficionats Vitali Nevski de Bielorússia i Artyom Novichonok de Rússia. El seu pas per les proximitats del Sol serà el 28 de novembre i la lluminositat podria ser espectacular. Alguns diuen que serà més brillant que la Lluna plena, però crec que exageren.
Resplendor del Big Bang
També seran importants les dades aconseguides pel telescopi espacial Planck que després de tres anys de mesures ens lliurarà un espectacular mapa de la resplendor tènue del fons de microones del Big Bang, que fins i tot podria revelar pertorbacions en les ones gravitatòries generades durant el període inicial de la inflació còsmica. En altres missions, la nau espacial de la NASA LADEE orbitarà la Lluna per estudiar la pols lunar, la missió MAVEN serà llançada per a l'exploració de l'atmosfera superior de Mart, i el robot Curiosity continuarà retornant els resultats des de la superfície del planeta vermell. A la Terra, al desert d'Atacama, Xile, l'enorme complex de 66 antenes de ràdio mil·límetriques i submilimètriques (ALMA) serà finalment completat.
Buscant les partícules de la matèria fosca
Sembla que les partícules que suposadament composen la matèria fosca no han estat detectades en diversos experiments subterranis. Enguany el detector Large Underground Xenon al Centre de Recerca Sanford Underground a Lead, Dakota del Sud, confirmarà o descartarà definitivament algunes de les idees que es tenen sobre estes esquives partícules. Per la seua part el més gran caçador de partícules - el Gran Colisionador d'Hadrons del CERN prop de Ginebra - tancarà fins l'any 2015 per una actualització. Es pretén permetre col·lisions més energètiques. Mentrestant els físics estudiaran minuciosament les dades recollides fins ara a la recerca de pistes de la supersimetria i del bosó de Higgs.
Els baixos fons
Els equips britànics, nord-americans i russos estan esperançats d'esbrinar quin tipus de vida, si hi ha, existeix en tres llacs profunds, subglacials de l'Antàrtida.
Foto: Dibuix artístic del complex del Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), en la configuració estesa.
L'article ho escriu Enric Marco que ha decidit compartir amb els lectors de Crònica des d'ara i periòdicament el seu blog pols d'estels
Cap comentari :