Uns llums vermells il·luminen el cel d'una nit sense lluna.La república ha patit molts bombardejos de part de l'exercit feixista i tothom pensa que l'aviació italiana o nazi bombardeja la capital més pròxima. Però cal buscar l'explicació molt més lluny. En aquell moment les partícules carregades del vent solar, incrementat el seu nombre per les fuguracions del Sol, interaccionen amb els gasos de l'alta atmosfera. Resultat: una immensa aurora boreal que cobreix gran part d'Europa i d'Amèrica del Nord. És la que s'ha anomenat l'aurora boreal de la Guerra Civil. Aquests dies celebrem els 75 anys del fenomen.
Les aurores són fenòmens lluminosos atmosfèrics que se solen observar en les zones polars, Escandinàvia, Sibèria, Alaska, nord del Canadà, Groenlàndia i Islàndia per a l'hemisferi nord i bàsicament en l'Antàrtida en l'hemisferi sud.
Són els resultat del xoc de les partícules energètiques que envia el vent solar amb l'atmosfera solar. Donat que són partícules carregades, és a dir, bàsicament protons i electrons, "s'enganxen" a les línies del camp magnètic terrestre i són conduïdes cap als indrets on aquestes es connecten a la superfície terrestre, que són les zones polars. Aquestes partícules solars, que en el seu viatge des del Sol no han trobat cap obstacle, es troben de sobte amb una atmosfera densa i interaccionen amb l'oxigen i el nitrogen atmosfèric terrestre.
Normalment l'aurora mostra llums de color verd però ocasionalment pot presentar colors que van des del roig fins al rosa o del blau al porpra.
Diferents gasos presenten diferents colors quan són excitats. L'oxigen excitat pels electrons solars (e, en el diagrama adjunt) emet llum verdosa, la més freqüent; mentre que a major altura l'oxigen dóna color roig.
El nitrogen ionitzat produeix aurores blavoses mentre que el nitrogen neutre ens les dóna d'un color roig-porpra.
L'hemeroteca de La Vanguardia m'ha permés rescatar l'article que el Pare Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre, publicà el dia 27 de gener de 1938. Donat que està molt ben , el que passà dos dies abans, el deixe traduït:
«Al capvespre del dia 25 pogueren contemplar els habitants d'aquesta regió, en condicions especialíssimes de visibilitat, un dels espectacles més emocionants que ofereix la natura i que a les nostres latituds difícilment se'ns presenta més de dues o tres vegades per segle: una aurora boreal que donava a l'horitzó nord l'aspecte d'un llunyà i intens incendi. L'aurora es presentà en forma de ventall gegantí, obert cap al cel i de rajos lleugerament convergents sobre el pol magnètic de la Terra. L'intens fulgor rosaci, travessat per multitud de bandes de llum més blanques i brillants, com si procediren de potents reflectors enfocats cap al zenit, s'elevava fins a 30º sobre l'horitzó, amb una amplària azimutal quasi doble a les dues bandes; canviava amb freqüència de posició, difuminant-se unes, mentre se'n formaven unes altres al seu costat. Encara que el color predominant va ser el rosaci, hi hagué també matisos verds i blancs.
El fenomen revestí la seua màxima intensitat entre les 19 i 20 hores i es va reproduir amb diverses alternatives fins més enllà de la mitjanit.»
El pare Rodés fa referència a un grup de taques solars tan gran com 20 planetes, (si suposem que eren com la Terra, 12.000 km x 5 = 60.000 km) com a causants de l'esdeveniment.
L'aurora es va veure en tota la península ibèrica i hi ha referència tant en els diaris de l'Espanya feixista com en la republicana.
En el bloc El beso en la Luna, citen que José Luis Alcofar Nassaes conta en l'obraLa aviación legionaria en la Guerra Española, referint-se a Catalunya, "El dia 25 el bombardeig va ser una altra vegada molt intens. La moral es va veure afectada aquell dia per una estranya lluminositat que va aparèixer pel Tibidabo sobre la qual es feren les més estranyes conjectures i que resultà ser una aurora boreal, un fenomen molt estrany en aquelles latituds. Un estrany misticisme s'apoderà de la ciutat, parlant de miracles i culminant al dia següent, quan començà a fer córrer la bola que s'havia arribat a un acord amb el Generalísimo perquè no es repetiren els bombardejos de Barcelona. L'optimisme desaparegué el dia 30 quan la ciutat va ser bombardejada tres vegades".
De l'aurora boreal també es fa referència en el llibre “La Guerra Civil a Arenys de Mar” de Jacint Arxer.
Juan José Amores Liza recull en un article publicat la setmana passada al Diario Información diversos testimonis de la ciutat d'Alacant "Vivíem en una casa situada en la confluència dels carrers Capità Segarra i Juan d'Herrera, a Alacant", conta Magdalena Oca. "Cap a les nou, ja sent nit tancada, els veïns em van avisar que una cosa estranya estava succeint en el cel. Quan vaig eixir al carrer, desenes de persones miraven cap al Nord amb incredulitat, atents a un enorme centelleig roig que il·luminava el firmament".
A Estats Units i a Europa també es va veure el fenomen lluminós. El diari New York Times publicà testimonis de diversos indrets. Des de Londres informaven de la interrupció de les comunicacions transatlàntiques per ràdio amb Nova York. Des de les Bermudes informaven que hom creia que un vaixell estava en flames en alta mar.
Aquesta aurora boreal va tindre, fins i tot una deriva mística. Molts catòlics associaren aquesta llum celestial amb el Segon Misteri de les profecies de Fàtima. Molts dels esotèrics ho han relacionat (a posteriori, eh!) amb el començament de la Segona Guerra Mundial.
"Quan vostès vegen una nit il·luminada per una llum desconeguda, sàpien que açò és el gran signe donat a vostès per Déu que ell està a punt de castigar al món pels seus crims, per mitjà de la guerra, la fam, i les persecucions de l'Església i del sant Pare."
Les aurores són estranyes a la nostra latitud. Es va veure una fa 75 anys però fa pocs anys l'amic Joan Manel Bullón, des d'Aras de los Olmos, en fotografià una que aparegué en un article de Rafel Montaner al diari Levante.
Informació complementària:
75 años de la aurora de la Guerra Civil, El Mundo, 23 gener 2013.
La noche ´roja´, Diario Información, Alacant, 23 gener 2013.
Se cumplen 75 años de la aurora boreal de la Guerra Civil española,Radiocable.com, 24 gener 2013.
La Aurora Boreal (1938), Almoradí 1829
Foto: La primera aurora boreal fotografiada al País Valencià va ser captada per Joan Manel Bullon des d'Aras de los Olmos el 2004.
Informació complementària:
75 años de la aurora de la Guerra Civil, El Mundo, 23 gener 2013.
La noche ´roja´, Diario Información, Alacant, 23 gener 2013.
Se cumplen 75 años de la aurora boreal de la Guerra Civil española,Radiocable.com, 24 gener 2013.
La Aurora Boreal (1938), Almoradí 1829
Foto: La primera aurora boreal fotografiada al País Valencià va ser captada per Joan Manel Bullon des d'Aras de los Olmos el 2004.
* l'article es del blog d'Enric Marco, al que incorporem periòdicament, en Crònica pels seus interessants articles que es poden llegir en el blog pols d'estels.
Molt interessant, bona decisió si heu decidit incorporar-ho periòdicament, espere llegir les seues aportacions. Gràcies
ResponElimina