2012 ha sigut l'any en que s'ha complit el 50 aniversari de la primera edició de 'Nosaltres els valencians', una de les obres més importants de Joan Fuster on s'expressa clarament el seu pensament sobre la societat valenciana i les diferents vessants que ens han impedit créixer com a poble. Aquesta obra que fou premiada amb la vuitena Lletra d'Or i va per la trenta-quatrena edició, continua essent de plena actualitat malgrat el temps transcorregut des de la seua primera publicació, situació que ve donada pel caràcter polèmic i incisiu de l'escriptor de Sueca que ha aconseguit influir d'una manera molt significativa amb una part important de les generacions postfusterianes.
Ha sigut i és tan necessari aquest llibre per a conèixer-nos els valencians i poder perdre d'una vegada eixe neuler que ens han carregat de que som muy muelles que el mateix Fuster a la introducció escrivia "El llibre, en efecte, exigia un altre autor. Tal com caldria que fos, hauria d'haver-lo confeccionat un historiador, o un sociòleg, o, millor encara, un oportuníssim centaure d'historiador i de sociòleg. Això va implícit en la seva mateixa índole, en el seu propòsit, en la seva ambició: índole, propòsit i ambició que no m'invento jo sobre la marxa, pel gust de la hipèrbole, sinó que vénen definits en funció d'una necessitat tan objectiva com urgent. Necessitat: penso que la paraula no és exagerada. Hi ha una pregunta que tots ens hem fet en alguna ocasió, moguts per un motiu o altre: què són --- què som--- els valencians? Ens l'hem feta els valencians, i se la fan, també, els altres catalans. L’abast i el sentit del «què» inicial són obvis: miren d’aclarir, exactament, la nostra entitat de poble. I valia la pena d’assajar-ne la resposta. L’historiador i el sociòleg hi eren convocats: ells, amb les tècniques respectives, podrien aportar-hi descripció, notícia i dictamen, des dels angles més immediats i més vius. Pocs valencians hi deu haver —valencians amb un mínim de consciència d’ésser-ho— que no s’ho hagin plantejat alguna vegada: què som, i per què som com som." Aquestes paraules que de sobte ens poden produir un cert regust de boca, són alguna cosa més forta si al meditar el paràgraf ens adonem del sentit critic en que ens han estat llançades.
Joan Fuster i Ortells, neix a Sueca (País Valencià), un 23 de novembre de 1922 i mor el 21 de juny de 1992, desprès d'haver estat considerat un dels assagistes més importants de tota l'ària lingüística catalana. El pensament fusterià està tan reflectit a tota la seua obra que desprès de fer una relectura de Nosaltres els valencians podem adonar-nos de la seua actualitat per a poder encetar eixe debat polític que ens cal. Malgrat la seua antiguitat continua essent un llibre polèmic i necessari i m'atreviria a dir sense por a equivocar-me que el mon blaver i espanyolista sempre l'han considerada com una de les obres maldites que caldria fer desaparèixer i és que Fuster mai no ha deixat a ningú indiferent.
Al Palau Robert de Barcelona és pot visitar fins al 17 de febrer la mostra "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012". La Generalitat de Catalunya ha volgut retre homenatge a la figura i obra de l'escriptor valencià muntant aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de València on es dona a conèixer molta documentació sobre l'elaboració del llibre i la problemàtica que va tenir amb la censura de la època, aixi com gran part de la seua correspondència i diverses obres d'art de la col·lecció que posseïa a la seva casa de Sueca. És significatiu, però, el silenci de les autoritats valencianes davant qualsevol data o acte que ens recorde al càustic escriptor.
Ha sigut i és tan necessari aquest llibre per a conèixer-nos els valencians i poder perdre d'una vegada eixe neuler que ens han carregat de que som muy muelles que el mateix Fuster a la introducció escrivia "El llibre, en efecte, exigia un altre autor. Tal com caldria que fos, hauria d'haver-lo confeccionat un historiador, o un sociòleg, o, millor encara, un oportuníssim centaure d'historiador i de sociòleg. Això va implícit en la seva mateixa índole, en el seu propòsit, en la seva ambició: índole, propòsit i ambició que no m'invento jo sobre la marxa, pel gust de la hipèrbole, sinó que vénen definits en funció d'una necessitat tan objectiva com urgent. Necessitat: penso que la paraula no és exagerada. Hi ha una pregunta que tots ens hem fet en alguna ocasió, moguts per un motiu o altre: què són --- què som--- els valencians? Ens l'hem feta els valencians, i se la fan, també, els altres catalans. L’abast i el sentit del «què» inicial són obvis: miren d’aclarir, exactament, la nostra entitat de poble. I valia la pena d’assajar-ne la resposta. L’historiador i el sociòleg hi eren convocats: ells, amb les tècniques respectives, podrien aportar-hi descripció, notícia i dictamen, des dels angles més immediats i més vius. Pocs valencians hi deu haver —valencians amb un mínim de consciència d’ésser-ho— que no s’ho hagin plantejat alguna vegada: què som, i per què som com som." Aquestes paraules que de sobte ens poden produir un cert regust de boca, són alguna cosa més forta si al meditar el paràgraf ens adonem del sentit critic en que ens han estat llançades.Joan Fuster i Ortells, neix a Sueca (País Valencià), un 23 de novembre de 1922 i mor el 21 de juny de 1992, desprès d'haver estat considerat un dels assagistes més importants de tota l'ària lingüística catalana. El pensament fusterià està tan reflectit a tota la seua obra que desprès de fer una relectura de Nosaltres els valencians podem adonar-nos de la seua actualitat per a poder encetar eixe debat polític que ens cal. Malgrat la seua antiguitat continua essent un llibre polèmic i necessari i m'atreviria a dir sense por a equivocar-me que el mon blaver i espanyolista sempre l'han considerada com una de les obres maldites que caldria fer desaparèixer i és que Fuster mai no ha deixat a ningú indiferent.
Al Palau Robert de Barcelona és pot visitar fins al 17 de febrer la mostra "Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012". La Generalitat de Catalunya ha volgut retre homenatge a la figura i obra de l'escriptor valencià muntant aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de València on es dona a conèixer molta documentació sobre l'elaboració del llibre i la problemàtica que va tenir amb la censura de la època, aixi com gran part de la seua correspondència i diverses obres d'art de la col·lecció que posseïa a la seva casa de Sueca. És significatiu, però, el silenci de les autoritats valencianes davant qualsevol data o acte que ens recorde al càustic escriptor.
Cap comentari :