.jpg)
Compta una llegenda japonesa que una bella i vanitosa muller va ser mutilada i assassinada pel seu espòs al esbrinar que li era infidel. Kuchisake-onna( la muller amb la boca tallada) es va casar amb un samurai que boig de gelosia al assabentar-se dels seus enganys la va cercar fent-li un gran tall al llarg de la boca mentre cridava ¿Ara qui pensara que eres bella? i des d'aleshores, amagant-se darrere una màscara, vaga pels camins totes les nits de foscor, transformada en un yokai (esperit demoníac) Açò que tan sol és una llegenda, és tan real com els milers de casos que omplen la historia comptant les barbaritats comeses pels homes contra les dones en qualsevol lloc o cultura.
No vull amb aquestos raonaments apuntar-me a allò que és el mes fàcil, la defensa contra tot i tothom dels drets que per naturalesa deuen ser comuns a dones i a homes, és per aixo que si la violència física exercida contra un home troba una rapida resposta, ¿com és que la dona sempre ha permès passivament ser maltractada? mai cap va haver de permetre un primer cop perquè en eixe instant signà la sentencia d'absolució dels maltractadors. El mite de l'home és ser fort i violent i per eixa condició és disculpat, qui no ha dit alguna vegada "és molt valent, és molt mascle? ¿què significat te eixe adjectiu? perque mascle se li suposa pels seus atributs sexuals i no per la violència que puga exercir sobre altres. En una societat patriarcal com la nostra mai s'ha qüestionat l'autoritat de l'home, ell dominarà sobre tot i sotmetrà a la seua voluntat a l'element més important del patriarcat: la dona. Ara bé! raonant subjectivament la qüestió pense que la muller és pot considerar en gran part responsable d'eixa situació d'esclavitud a la que sempre s'ha vist abocada, ella ha tingut la clau per a poder organitzar eixa societat, ella és la que ha governat a la llar i la que ha marcat amb la seua actitud els rols que deuran desenvolupar els seus fills, la dona ha establit les normes segons la condició sexual de cada fill, ha procurat diferenciar els comportaments que deuran tenir més endavant si biològicament son mascles o femelles i d'aquesta manera hi ha contribuït a continuar garantint la submissió de les dones sota el poder brut dels homes. Poder que, els homes, hem sabut dosificar per controlar ideològicament i mantenir les dones en situació de dependència.
En "Una questione d'onore (1966)" pel·lícula italiana dirigida per Luigi Zampa i ambientada a La Cerdanya, el protagonista, un home fugit de la justícia i que manté relacions d'amagat amb la seua esposa, acaba matant-la com única eixida a un munt de falses acusacions d'infidelitat escampades pels veïns, demostrant-los, malgrat saber que l'únic amant era ell, que amb el crim deixava net l'honor d'home enganyat. Conclusió: dona submisa + superioritat d'home (més bé deficiència mental) = una dona morta.
Kahta, poble de la província d'Adiyaman (Turquia), una adolescent de 16 anys és soterrada viva pels seus familiars als desaprovar unes possibles relacions sentimentals amb altres joves del poble. No cal dir que al mon rural de la majoria dels països islàmics la situació encara és mes greu perquè mentre l'home fa i desfà amb els seu cos el que li be en gana a la dona li està negat tot. L'accés a la educació, la remuneració del treball, el repudi, el vel, l'ablació, la lapidació son alguns dels grans entrebancs que tenen que vèncer les dones musulmanes en la lluita per aconseguir els drets que les porten al seu alliberament i a acabar amb una interpretació errònia de la Sharia, la llei islàmica.
Les costums acaben fent-se lleis i les religions sempre han contribuït per a tractar de mantenir l'alienació de la dona en tot moment. A la mitologia grega ha sigut normal la violència contra les esposes. Antígona condemnada a mort pel seu oncle per oposar-se als seus desitjos, Dafne transformada en llorer per a poder escapar de la persecució d'Apol·lo, Casandra maleïda per Apol·lo és raptada, violada i abandonada per Áyax. En narracions com l'Odissea, els guerrers grecs, fan esclaves a les dones dels seus enemics desprès de ser raptades i violades. En la carta als Efesios Paulo escriu "que les esposes es sotmetin als seus marits com al Senyor" i eixa és l'actitud que recomana l'esglesia catòlica a tota bona esposa: la submisió.... A la historia de la Humanitat el maltractament de les dones ha sigut un fet habitual, elles han estat cremades com a bruixes, han estat esclavitzades com a botins de guerra, les violacions, lapidacions i tot tipus d'humiliacions han tingut una justificació social pel fet de que la dona era considerada un ser inferior.
Per tot açò vull reafirmar-me en l'opinió de que les dones tenen una gran part de culpabilitat en viure eixa marginació. La seua capacitat intel·lectual, probablement superior a la de l'home, està demostrant-la cada dia accedint a quants llocs de responsabilitat siguen necessaris, aleshores ¿perquè aquesta estupida passivitat?. Eixe nou estatus guanyat deuria de servir per a posar fi a tanta brutalitat masclista, deuria de servir per a no acceptar ni cops, ni amenaces, ni controls, ni imposicions, ni cap maltractament. Els milers de mullers assassinades son un nombre excessiu que no pot justificar-se amb l'absurd complexe d'inferioritat que patim els homes davant una previsible superioritat de la dona.
Avui és el dia contra la violència de gènere o dia de la dona maltractada i molts son els esdeveniments que ho van a commemorar, ¿i demà que?. Treballem tots plegats i acabem amb els maltractadors i amb tota diada dedicada a la dona maltractada.
Cap comentari :