Diu molt del tarannà ideològic i valencià dels polítics i regidors que
en Sant Antoni de Benaixeve han volgut tenir la representació del seus
veïns des de l'any 1988, en que es va iniciar el proces de segregació,
el comprovar que mai cap d'ells han estat capaços de presentar una
esmena al Ple de l'Ajuntament reivindicant la legalització de la doble
denominació lingüística(valencià-castellà) per al nom del municipi que
ells representen.
Ens agradaría fer una crida als representants municipals sol·licitant-los que tenint en compte les circumstancies demogràfiques i històriques de la Comarca de Camp de Túria, de la que forma part San Antonio de Benagéber des de l'any 1957 en que fou declarat entitat local menor pel Decret de l'11 de juliol del mateix any, siga estudiada amb l'interes que requereix l'assumpte aquesta proposta, ja que seria una manera de fer palès el respecte que podem sentir els actuals pobladors per tots aquells que des de segles han viscut a aquestes terres.
Ací no s'ha patit ninguna ocupació ni tampoc una conquesta, sinó més bé ha estat un trasbalsament de persones com a conseqüència de la construcció de l'embassament de Benagéber que va inundar les terres del municipi dels Serrans. Com a solució per la situació creada, en 1946, l'Administració de l'època va adquirir uns terrenys en les partides conegudes com Sant Antoni i Pla del Pou, en Camp de Túria, per a instal·lar a les 75 famílies assignades que provenien de l'antic Benagéber, partides del nou assentament a la nostra Comarca que estaven formades per 451 hectàrees de Paterna, 287 hes. de La Pobla de Vallbona i 67 hes. de Bétera. Sense voler entrar a les circumstancies físiques creades per la rectificació dels tres termes municipals, ja que no és el cas que ens ocupa, com la major part del terreny assignat pertanyia a Paterna, la nova entitat es va integrar en aquest terme.
Per eixos anys, el naixement del nou municipi de La Eliana (avui L'Eliana) va generar un cert conflicte ja que el territori segregat de La Pobla de Vallbona va ser adjudicat també a L'Eliana i encara que aquest Ajuntament realitzà reclamacions cercant alguna solució, aquestes no tingueren ningun efecte.
Aquelles 75 famílies arribades a Camp de Túria des del Benagéber dels Serrans, eren de parla castellana però al ubicar-se a la nostra Comarca han acabat identificant-se amb ella i avui els seus fills parlen o coneixen el valencià, la llengua majoritària de les comarques centrals. Tots els municipis veïns de San Antonio de Benagéber son pobles valencianoparlants i la seua població com la quasi totalitat dels que hem elegit San Antonio per a viure, tenim el valencià com a llengua materna. ¿Quin impediment existeix per a que des de l'Ajuntament s'inicie un proces sol·licitant la legalització d'eixa doble denominació San Antonio de Benagéber-Sant Antoni de Benaixeve? Exemples els tenim a Camp de Túria i L'Horta: L'Eliana, Bétera, La Pobla de Vallbona, Gàtova, Benaguasil, Benissanó, Vilamarxant, Llíria, València, Quart de Poblet,....., cal anotar que la creació d'aquest nou municipi es va donar sense necessitat d'eliminar l'altre, per tant deslligat totalment de l'anterior la qual cosa ha generat unes conseqüències econòmiques, socials i culturals tan evidents que no es poden ni deuen obviar. Deixem de ser una illa lingüística a la Comarca i que els regidors elegits per tots nosaltres no es limiten a unes quantes frases, dites en algun Ple, o alguns escrits plens de borumballa i buits de contingut que no diuen res a ningú.
Pensava que açò ja estava regularitzat?. L'Eliana i la resta de pobles de la comarca ho van fer en la primera part de la transició des del 1978 fins a 1995, crec que Sant Antonio es va independitzar en el 2000, o per ací, i des de fora se li ha vist dedicat a lo seu - mot urbanisme - i alié a la nostra comarca.
ResponEliminaal govern del PP de sant antoni de benagéber, desgraciadament, no li interessa la nostra arrels ni la nostra llengua. si són incapaços de col·laborar amb la residència d'ancians de la localitat, com els anem a demanar que posen el text de la web municipal en valencià? que activitats es van fer per al 9 d'octubre? el famós contacontes de mala mort i desfasat de la Srta. Regalado s'a el que aspirem els veïns de sant antoni? almenys jo no. gràcies
ResponEliminasoy valenciano, pero no escribo porque me pilló mayor y no hice el esfuerzo. Pero reconozco que la gene debe hablar en lo que se encuentra a gusto. Y tengo muchos amigos que lo hacen en Valenciano, San Antonio - Sant Antoni, debe integrarse en la comarca en que está y el doble nombre es lo que permite que cada uno se identifique. Además, ni siquiera cuesta dinero. El nombre del pueblo, s´lo habría que cambiarlo en la entrada y salida.
ResponEliminaja us dic que no els importa res, la prova la teniu en com escriuen en els seus webs i revistes, tot en castellà, quan escriuen alguna cosa en valencià ho fan només com a anecdòtic, no s'atreveixen a fer un article complet. Seguirem amb l'aigua al coll del pantà.
ResponEliminaEl problema no està en que no sàpiguen escriure valencià sinó en que tanquen els ulls i ignoren la diversitat cultural del nostre País. En eixe sac no sols estan l'equip de Govern Municipal, com s'explica a l'article, també hi són els que callen quan per la seua ideologia suposadament progressista podrien dir i fer alguna cosa, estan obligats a fer-ho.
ResponEliminaNo m'atreveria a criticar a aquells que no sent la seua llengua i cultura maternes, com diu algun comentari anterior, s'identifiquen amb ella i fan esforços per fer-la seua. El meu sincer respecte per totes eixes persones que estimen aquesta terra no de paraula i si amb fets.
les propostes no han de fer-les només els grups polítics que hi ha en l'Ajuntament, qualsevol associació, grup polític o de ciutadans, podria fer-la. Després els polítics que estan en l'Ajuntament hauran de dir si, o no. Però almenys s'hauran de banyar. En bétera, per eixemple, el Sindic de Greuges els ha emparat diverses vegades a grups que ho han fet
ResponEliminaNo es mala idea elevar propuestas directamente hacia el Ayuntmaiento. Los grupos intentan que sea a través de ellos, pero me parece mejor idea hacerlo desde la ciudadania. Más participativo que eso poco
ResponEliminaEs posible que si se hacen las propuestas directamente desde la ciudadanía, para que las eleve el equipo de gobierno, (dando publicidad eso si de que es una propuesta planteada por los ciudadanos) evitasemos que se les aplicase una u otra ideologia politica y saliesen así mas facil sin que interviniesen ni oposicion ni equipo de gobierno, y no se liasen con que es de unos o de otros para apuntarse el tanto.
ResponEliminaA lo mejor así salen adelante propuestas y evitamos que disputas entre partidos impidan su salida a la luz
És possible que tinguen raó els que apunten que deuria ser una iniciativa ciutadana, per eliminar d'alguna manera les connotacions polítiques en la qüestió, però encara que la proposta fora dirigida per les agrupacions ciutadanes no deixaria de tenir eixa connotació política, congènita per altra banda a qualsevol ser humà.
ResponEliminaPel que jo se, tots aquells municipis que han canviat o modificat d'alguna manera el seu nom, no ha sigut per que els seus veïns hagen fet una mobilització per a aconseguir-ho. Més bé han estat iniciatives eixides dels Plens Municipals a proposició d'algun dels grups polítics integrants i no per aixo s'han embrancat amb una baralla per veure qui s'adjudicava el fet, el Ple Municipal desprès de estudiar les dades aportades i tenint en compte les nostres arrels culturals han considerat la conveniència d'iniciar un procés dirigit a la Conselleria d'Educació i Cultura per legalitzar la nova toponímia municipal. La cultura pot ser manipulada però no te ideologia.