La llengua, contribució a la Diada Nacional dels valencians

De nou al llarg i ample de tota la nostra geografia nacional del País Valencià, ens preparem tothom a commemorar el 774 aniversari del nostre naixement com a poble. Aquestos dies son molts els municipis, partits polítics i organismes que fent grans esforços intel·lectuals ampren la nostra(la seua) llengua, com a única excepció al llarg de l'any, per a fer una xicoteta ressenya històrica i reivindicar de passada els drets que ens identifiquen com a poble, una actitud que ens porta a pensar si aquesta gent actuarà igual en qualsevol de les seues reivindicacions polítiques. Als temps que corren i amb les actuals circumstancies econòmiques caldria posar-se en guàrdia davant d'aquestos elements d'arribar, punxar i demà ja veurem. Les paraules o els escrits buits no serveixen de res quan no són acompanyats de fets, no per a un sol dia si no per tota una vida, mal es podem fiar dels polítics locals o nacionals que disfressats de valencianisme folklòric tan sol tenen un dia a l'any per a exercir, passant de puntetes, eixe suposat valencianisme.

El nostre Poble, l'antic Regne de València,l'estatutari País Valencià i l'actualment legal i anomenat Comunitat Valenciana duu quasi vuit segles patint tot tipus de marejols centralistes contra tota reivindicació dels valencians, i entre eixes reivindicacions està la més important: la llengua. ¿Què és allò que pot identificar més a un poble que no siga la llengua, en la qual s'entenem? Res, res n'hi ha més important que la llengua i eixa és la qüestió.

Des de fa segles nosaltres, els valencians, hem tingut que suportar com se'ns obligava a formar part d'eixa unitat geogràfica a major gloria de "l'Imperio" i ningú mai ens ha preguntat si eixa era la nostra voluntat, si volíem pertànyer, "todos españoles por justo derecho de conquista"¡ aixi és ! per just dret de conquesta, no per que ens considerem i vulguem formar part d'eixe Estat supranacional. Aconseguit açò, el demés és cosa feta "un país, una misma gente y una misma lengua". Aixo ho ha sabut de sempre el nacionalisme centralista espanyol: si la llengua identifica als pobles , la solució està en tenir-los confosos. Eixe espanyolisme no actua amb la mateixa demagogia quan es refereixen als argentins, equatorians, mexicans, guineans, colombians, ..., etc,? Tots son considerats hispans i ¿perquè? perquè n'hi ha un nexe d'unió, el castellà, eixa llengua identifica a tots aquestos pobles i encara que no els uniformitza si que els fa sentir alguna cosa més que cosins-germans. Eixe centralisme carpetovetónic ha procurat de sempre que aquells que parlem valencià o les diferents variants idiomàtiques del català no arribem mai a identificar-nos, cal fer creure que català, valencià, mallorquí o altres variants de la mateixa llengua son idiomes diferents i aleshores ja està tot fet. Un poble una llengua, varis pobles varies llengües i si a més a més ens fan creure que som bilingues millor, la diglòssia per als centralistes no existeix.

Dit açò i deixant clar que el nostre País, la nostra gent, té una llengua comuna que l'hem mamada des de la nostra infantesa i que ens fa sentir-nos tots uns i diferenciats que no diferents d'altres, cal deixar clar que el País Valencià o Comunitat Valenciana(com ara s'anomena) deu d'acabar de viure de genolls i exigir-hi tots els drets que ens han robat fins a poder caminar de nou cap al nostre redreçament cultural i històric i si fos necessari junt als altres pobles que compartim la mateixa llengua, la mateixa cultura i la mateixa història.

Però aixi i tot no seria just si malgrat fer palesa la nostra gratitud a aquell Jaume I per haver-nos incorporat al mon occidental creant les bases d'un País modern, no reconeguérem les barbaritats comeses pels seus exercits que varen perseguir, expulsar, esclavitzar o assassinar per raons de raça o de credo a milers i milers de musulmans, naturalment amb la benedicció de L'Església Catòlica. És cert que per aquelles èpoques no es coneixien altres valors i amb aquells precedents no més la foguera podia salvar l'anima d'aquells altres i diferents valencians i si de curiositats parlem, és curiós que dies desprès de commemorar la Conquesta del Regne de València pels exercits cristians, amb genocidi musulmà inclòs, quasi tota la resta de l'Estat Espanyol és prepara per commemorar un altre esdeveniment el dia de "la Hispanidad", antigament conegut com a dia de "la Raza", dia en que es va descobrir "Las Indias Occidentales" amb el salvatge genocidi dels nadius d'aquelles terres pels soldats de la Corona Espanyola.