El dissabte, a les 21 hores, més de 40 músics de l’Orquestra Simfònica del Coral Romput escriuran un nou capítol en la història de la música al País Valencià. Elles i ells pujaran damunt de l’escenari per tal d’interpretar temes de ‘Futur en venda’, ‘Teoria del caos’ i ‘Una amable, una trista, una petita pàtria’. Un concert on també s’escoltaran les veus de Feliu Ventura, Miquel Gil, Núria Cadenes, Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Cesk Freixas i Rodonors Invictes, que llegiran alguns versos del poeta de Burjassot.
Pau Alabajos en el Palau de la Música. Està passant?
El Palau és un espai escènic que paguem els valencians, és nostre. Les condicions acústiques són molt bones i aquest edifici és l’hàbitat natural d’una orquestra. Efectivament no ha estat fàcil, però ho hem aconseguit. Les entrades estan pràcticament venudes.
El Palau és un espai escènic que paguem els valencians, és nostre. Les condicions acústiques són molt bones i aquest edifici és l’hàbitat natural d’una orquestra. Efectivament no ha estat fàcil, però ho hem aconseguit. Les entrades estan pràcticament venudes.
 | |
| El dissabte, a les 21 hores, més de 40 músics pujaran damunt de l’escenari. |
Sí que s’havia intentat. L’any 2005 vam tancar-nos en el Palau de la Música, érem el germen del col·lectiu Ovidi Montllor, i reclamàvem que la Generalitat Valenciana i les institucions públiques vetllaren per la música en la nostra llengua. Aleshores, Miguel Domínguez, regidor de Seguretat de València, ens va dir que presentarem un projecte, que segur que inclourien en la programació. I així ho férem. La resposta va ser silenci administratiu.
I continuares intentant-ho.
Em vaig entestar, havíem de fer-ho i arrabassar-los un espai que també ens pertoca a nosaltres. Hui el públic ha fet que siga possible. Que ells no et programen no significa que no es puga fer, estem treballant en les mateixes condicions que un grup irlandès que ve a actuar a València. I el públic ha respost, hem de llevar-nos la por. Quan veus que pots fer la teua feina i que hi ha una tasca professional darrere, que les institucions públiques no et recolzen, és un contratemps. Però no significa que no es puga fer. De fet, les subvencions poden ser bones o roïnes. Amb elles pots deixar de créixer perquè saps que econòmicament estàs cobert. Sense, t’obligues a treballar més. Arribar al Palau ha estat un repte per a nosaltres.
Em vaig entestar, havíem de fer-ho i arrabassar-los un espai que també ens pertoca a nosaltres. Hui el públic ha fet que siga possible. Que ells no et programen no significa que no es puga fer, estem treballant en les mateixes condicions que un grup irlandès que ve a actuar a València. I el públic ha respost, hem de llevar-nos la por. Quan veus que pots fer la teua feina i que hi ha una tasca professional darrere, que les institucions públiques no et recolzen, és un contratemps. Però no significa que no es puga fer. De fet, les subvencions poden ser bones o roïnes. Amb elles pots deixar de créixer perquè saps que econòmicament estàs cobert. Sense, t’obligues a treballar més. Arribar al Palau ha estat un repte per a nosaltres.
Ser ambigu no és el teu estil.
Prenc partit, no és època de mitges tintes. En la Transició i en l’última etapa del Franquisme havies d’utilitzar les metàfores com una espècie de ‘dribbling’ de la censura. Hui l’autocensura és més perillosa que la censura. Si vols eixir en Canal 9 hi ha coses que no pots dir. Però quan les cançons tenen arestes, expressen idees, hi ha una critica flagrant i una demanda de justícia social, aleshores no entres en determinats àmbits. A mi no em preocupa perquè la música serveix per a expressar idees. Hi ha gent que escolta els discos i no comparteix el que dic i hi ha gent que sí. No es tracta de predicar per a convençuts. En la societat hem de prendre partit tots.
Prenc partit, no és època de mitges tintes. En la Transició i en l’última etapa del Franquisme havies d’utilitzar les metàfores com una espècie de ‘dribbling’ de la censura. Hui l’autocensura és més perillosa que la censura. Si vols eixir en Canal 9 hi ha coses que no pots dir. Però quan les cançons tenen arestes, expressen idees, hi ha una critica flagrant i una demanda de justícia social, aleshores no entres en determinats àmbits. A mi no em preocupa perquè la música serveix per a expressar idees. Hi ha gent que escolta els discos i no comparteix el que dic i hi ha gent que sí. No es tracta de predicar per a convençuts. En la societat hem de prendre partit tots.
La poesia d’Estellés és com un mirall per als valencians, les teues lletres també.
El concert és un homenatge a Estellés. Per a mi és una font d’inspiració, per la forma d’escriure, per la seua actitud.
Es com un diàleg. I una vegada que toquem al Palau, volia dedicar-li eixe foradet d’espai i temps. Durant el concert escoltarem la preciosa veu d’Amalia Garrigós, entre d’altres, és la nostra forma de fer costat a tota eixa gent arraconada per la mala gestió dels directius de RTVV.
El concert és un homenatge a Estellés. Per a mi és una font d’inspiració, per la forma d’escriure, per la seua actitud.
Es com un diàleg. I una vegada que toquem al Palau, volia dedicar-li eixe foradet d’espai i temps. Durant el concert escoltarem la preciosa veu d’Amalia Garrigós, entre d’altres, és la nostra forma de fer costat a tota eixa gent arraconada per la mala gestió dels directius de RTVV.
“En la Transició i en la última etapa del Franquisme havies d’utilitzar les metàfores com una espècie de dribbling de la censura. Hui l’autocensura és més perillosa que la censura”
Els valencians s’arribaren a curar d’aquestes ferides?
Hem viscut durant els últims 20 anys en eufòria i açò que molts hem estat anunciant des fa temps finalment ha passat. S’estan vivint moments molt durs per haver invertit només en la rajola. La Sanitat pateix, els proveïdors de tots els àmbits també, les muntanyes, l’Educació…
Hem viscut durant els últims 20 anys en eufòria i açò que molts hem estat anunciant des fa temps finalment ha passat. S’estan vivint moments molt durs per haver invertit només en la rajola. La Sanitat pateix, els proveïdors de tots els àmbits també, les muntanyes, l’Educació…
Parlant d’Educació, hi haurà cançó per a la Primavera Valenciana?
Ja hi ha una, ‘Utòpics, Idealistes, Ingenus’. Durant la Primavera Valenciana poguérem veure un exèrcit d’utòpics que, tot i el context, no es resignaren davant les retallades en Educació, la repressió policial, la falta d’inversions. L’esperança és el motor, el lubricant i el carburant de la societat. Durant les protestes de la Primavera Valenciana els estudiants foren els primers en eixir al carrer, però també els va seguir una part molt ampla de la societat que no està disposada a claudicar. Molta gent va donar suport als concerts del cap de setmana passat, i continuaran els brots. Estic segur que la Sanitat també es mobilitzarà.
Ja hi ha una, ‘Utòpics, Idealistes, Ingenus’. Durant la Primavera Valenciana poguérem veure un exèrcit d’utòpics que, tot i el context, no es resignaren davant les retallades en Educació, la repressió policial, la falta d’inversions. L’esperança és el motor, el lubricant i el carburant de la societat. Durant les protestes de la Primavera Valenciana els estudiants foren els primers en eixir al carrer, però també els va seguir una part molt ampla de la societat que no està disposada a claudicar. Molta gent va donar suport als concerts del cap de setmana passat, i continuaran els brots. Estic segur que la Sanitat també es mobilitzarà.
Autor: ELENA CÍVICO desde nuestros amigos de NONADA@ElenaCivico
Cap comentari :