Editorial.- "Lladres que entreu per Almansa, no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu". Una vella cançó del grup Al Tall ens recorda com des de 1707, en la guerra contra el Borbó, els valencians varem deixar de ser un poble amb veu pròpia per a esdevenir un despersonalitzat "Levante feliz" ¿? una regió. Els valencians que de fet som un poble acollidor ens h
em vist subjugats i manipulats per tots aquells als que hem rebut a les nostres terres, els hereus dels antics botiflers, aquells que amb el seu recolzament a les invasores tropes borbòniques varen aconseguir l'abolició dels nostres furs i costums " por justo derecho de conquista" i que malgrat els molts anys passats han continuat i continuen menyspreant tot allò que ens identifica com a poble. I és que com saben molt bé, els diferents dirigents que sempre ens han governat, als valencians tan sol necessiten acontentar-nos amb festetes per a tenir-nos callats i dòcils, ja ho va dir el Conde-Duque de Olivares "los valencianos son un pueblo muelle", o el que és el mateix som un poble que s'acomoda amb facilitat al poder de torn.
Han passat 305 anys d'aquell 25 d'abril i encara venim arrossegant el castig per haver sigut vençuts a la Batalla d'Almansa, els valencians no hem pogut o sabut fer mai que les onades de persones que han decidit posar les seues arrels al Dorado valencià s'integraren i acabaren sent uns més a la nostra terra. No s'entén, si no, com en lloc d'estimar i celebrar la nostra cultura, la nostra llengua o les nostres tradicions, es vejam sorprenentment insultats amb els " hablame en cristiano", "el español es el idioma de todos" o "no entiendo ese dialecto", aixo quan no acabem veient com es fan celebracions festives alienes a aquelles tradicions que hem heretat dels nostres majors.
No es pretén amb aquesta opinió posar diferencies entres tots aquells que vivim a la nostra terra ja que valencians som tots els que vivim i treballem al *País Valencià i no seria ningun drama que, per aixó mateix, posarem un xicotet esforç en acceptar i aprendre allò que ens diferencia però no ens allunya de la resta d'altres ciutadans.
La derrota d'Almansa no deu ser un punt i apart, un poble que no sap alçar-se des de l'infortuni és perquè ha perdut la seua consciencia com a poble i en algunes etapes recents de la historia, molts valencians varen decidir per damunt de tot no perdre les seues arrels. És per això que durant la II Republica espanyola, una època de llibertat i democràcia, alguns polítics valencians junt amb moviments socials varen redactar varis avantprojectes d'Estatut d'Autonomia del País Valencià, estatuts que no varen poder ser aprovats a causa del cop d'estat militar, el començament de la guerra civil i l'entroncament de la posterior Dictadura però, anys després, per a nosaltres és com si el temps no hagués passat i és que tampoc el restabliment de la Democràcia ens ha portat a aconseguir eixe redreçament, tan desitjat, del nostre poble. En aquest cas l'espanyolisme mes reaccionari dels nous botiflers casolans ens van impedir i continuen impedint-nos qualsevol iniciativa de caire nacional. No obstant això, l'Estatut d'Autonomia del 1982, va ser la primera vegada des de l'abolició dels Furs de València amb els decrets de Nova Planta en que el País Valencià gaudia de certa capacitat d'autogovern
*Aprovada la Constitució espanyola, és, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta.
em vist subjugats i manipulats per tots aquells als que hem rebut a les nostres terres, els hereus dels antics botiflers, aquells que amb el seu recolzament a les invasores tropes borbòniques varen aconseguir l'abolició dels nostres furs i costums " por justo derecho de conquista" i que malgrat els molts anys passats han continuat i continuen menyspreant tot allò que ens identifica com a poble. I és que com saben molt bé, els diferents dirigents que sempre ens han governat, als valencians tan sol necessiten acontentar-nos amb festetes per a tenir-nos callats i dòcils, ja ho va dir el Conde-Duque de Olivares "los valencianos son un pueblo muelle", o el que és el mateix som un poble que s'acomoda amb facilitat al poder de torn.Han passat 305 anys d'aquell 25 d'abril i encara venim arrossegant el castig per haver sigut vençuts a la Batalla d'Almansa, els valencians no hem pogut o sabut fer mai que les onades de persones que han decidit posar les seues arrels al Dorado valencià s'integraren i acabaren sent uns més a la nostra terra. No s'entén, si no, com en lloc d'estimar i celebrar la nostra cultura, la nostra llengua o les nostres tradicions, es vejam sorprenentment insultats amb els " hablame en cristiano", "el español es el idioma de todos" o "no entiendo ese dialecto", aixo quan no acabem veient com es fan celebracions festives alienes a aquelles tradicions que hem heretat dels nostres majors.
No es pretén amb aquesta opinió posar diferencies entres tots aquells que vivim a la nostra terra ja que valencians som tots els que vivim i treballem al *País Valencià i no seria ningun drama que, per aixó mateix, posarem un xicotet esforç en acceptar i aprendre allò que ens diferencia però no ens allunya de la resta d'altres ciutadans.
La derrota d'Almansa no deu ser un punt i apart, un poble que no sap alçar-se des de l'infortuni és perquè ha perdut la seua consciencia com a poble i en algunes etapes recents de la historia, molts valencians varen decidir per damunt de tot no perdre les seues arrels. És per això que durant la II Republica espanyola, una època de llibertat i democràcia, alguns polítics valencians junt amb moviments socials varen redactar varis avantprojectes d'Estatut d'Autonomia del País Valencià, estatuts que no varen poder ser aprovats a causa del cop d'estat militar, el començament de la guerra civil i l'entroncament de la posterior Dictadura però, anys després, per a nosaltres és com si el temps no hagués passat i és que tampoc el restabliment de la Democràcia ens ha portat a aconseguir eixe redreçament, tan desitjat, del nostre poble. En aquest cas l'espanyolisme mes reaccionari dels nous botiflers casolans ens van impedir i continuen impedint-nos qualsevol iniciativa de caire nacional. No obstant això, l'Estatut d'Autonomia del 1982, va ser la primera vegada des de l'abolició dels Furs de València amb els decrets de Nova Planta en que el País Valencià gaudia de certa capacitat d'autogovern
*Aprovada la Constitució espanyola, és, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es troba amb la concepció moderna del País Valencià i dóna origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta.
Cap comentari :