Sant Roc pareix que va néixer a Montpeller de Llenguadoc cap al final del segle XIII, regnant Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor. De família noble, conta la tradició, que es va desfer de tot el seu patrimoni per a donar els beneficis als pobres, pelegrina a Roma on, com tenia coneixements de medicina, es va dedicar a tractar de curar els malalts de la pesta, plaga que en aquells anys assolava Europa. Com no podia ser d'altra manera va adquirir la infermetat i es va retirar a les afores de Plasença per no contagiar ningú.
A punt de perdre la vida es va salvar miraculosament gracies a l'ajuda d'un gos. Aquest animal li llepava les nafres i li portava menjar fins que es va guarir. Des-de llavors a Sant Roc sempre se'l representa amb un gos al seu costat. Va morir al 1327 a Montpeller on tornà quan era molt conegut pels seus poders guaridors.
Considerat protector contra les epidèmies de pesta, a partir del segle XV es va estendre la seua devoció arreu de tots els territoris europeus. Aquest personatge al que per la seua nissaga se li han dedicat moltes ermites i capelles al llarg de totes les terres de parla catalana és el Sant Patró de Sant Antoni de Benaixeve, un poble en el que n'hi ha que rascar un poc per a oir parlar la nostra llengua i que vergonyosament tampoc els nostres representants polítics municipals, sense diferencia de sigles o colors, estan preocupant-se massa pel redreçament lingüístic i cultural dels valencians.
hòstia, perdó. Si s'assabenta Cañizares d'aquesta relació amb Jaime I i amb Montpeller lloc del càtars i de la llengua comuna, torna només i exclusivament al San Isidro, l'origen castellà del qual no li causa cap problema.
ResponEliminaCert, no hi ha més que visitar les webs municipals dels partits per a veure que són tots castellà-escriptor. Tal vegada si hi haguera uns cursets, tots podriem,, encara que crec que és qüestió de voluntat.